Periko Raspa / Plaça Major / poema de Xavier Giol
Encès d’aigua clara,
m’arrossega un torrent lluminós.
Hi observo lluernes blanques
com si fossin gotes d’aigua.
Amarat de llum cristal·lina,
Em liquo pel corrent.
Sento gotes d’esquitxades
Com si fossin cuques de llum.
Tentinejo entre el sol i la tempesta,
la ceguesa i el desert,
la foscor i la sequera,
per endur-me la vida tal com és.
